Fa un temps vaig publicar una entrada on analitzava, des del punt de vista matemàtic, la construcció i l'optimització de recursos a l'hora de construir llaunes de refresc. Tot des d'un punt de vista molt teòric. Però vaig caure en l'error de no intentar abordar el problema des d'un punt de vista més pràctic, i això m'ho va fer veure l'amic i professor Joan Gómez.
L'exercici ja està ben resolt, però no s'ha tingut en compte un detall molt important. A la realitat, el gruix de llauna de les dues tapes és aproximadament el triple (en el cas de la llauna més alta, doble en l'altre cas) que el gruix del cilindre. Per tant, si això es té en compte resulta que les llaunes construïdes actualment sí que són òptimes.
Vegem com canvia el resultat si tenim tot això en compte:
Vegem com canvia el resultat si tenim tot això en compte:
